1. Psicomotricitat.

Tocar un instrument, ja sigui de vent o corda, és un exercici de psicomotricitat molt complet ja que els nens han de bufar, fregar un arc, prémer una tecla o esquinçar una corda. I, amb la pràctica, donar forma a aquests sons i tocar notes concretes.

​

2. Competències en idiomes.

Les partitures contenen instruccions exactes sobre el ritme, la durada i la velocitat a l’hora tocar les notes. Tocar música és com aprendre un altre alfabet i la música també té frases, sintagmes i paraules que donen sentit i coherència al que toquem. Estudiant música els nens milloraran l’aprenentatge de conceptes propis de les llengües i les competències imprescindibles per fer-ho.

​

3. Pensament lògic.

En assimilar i interioritzar els conceptes bàsics de la música, la lògica i les matemàtiques són fonamentals per comprendre i interpretar correctament el ritme. Aquest és el motiu pel qual estudiar música els ajuda a desenvolupar el raonament lògic i matemàtic i l’estructura del pensament.

​

4. Pensament múltiple.

A més de la psicomotricitat, cal tenir en compte que les notes han de sonar amb la durada, afinació, intensitat, ritme i intenció que ens demana la partitura, o el director, o el nostre company de faristol, o tots alhora.

​

5. Sensibilitat artística.

Per sobre de qualsevol requeriment tècnic la música és un art. D’aquesta manera, tocar un instrument desenvolupa la creativitat a través de l'experimentació, canalitza l'exteriorització dels sentiments i fomenta el desenvolupament del criteri artístic.

​

6. Capacitat de reflexió.

Per dominar un instrument cal escoltar el que s'està tocant, analitzar-ho i corregir el que sigui necessari. Amb el temps, l'hàbit d'escoltar-se a un mateix va més enllà de l'instrument i amb això l'anàlisi i la reflexió.

​

7. Empatia i habilitats socials.

A més d'escoltar-se a si mateix, per poder tocar en grup és imprescindible escoltar als altres, desenvolupant l'empatia. Si el grup és gran, com una banda o una orquestra, també es desenvolupen les habilitats socials necessàries per relacionar-se amb els altres membres.

​

8. Educació en valors.

Tocar bé un instrument no és fàcil ni ràpid. Requereix treball constant, esforç i perseverança; uns valors que la immediatesa del nostre accelerat món semblen haver oblidat. Al mateix temps, tocant en públic els nens superaran les seves pors.

​

9. Autoestima.

Els petits avanços que dia a dia experimentarà seran una font de satisfacció que gratificaran tot l'esforç invertit. A mitjà termini el control sobre l'instrument serà major, amb el que també creixerà la motivació i el perfeccionisme; al cap dels anys podrà mirar enrere i veure que ha merescut la pena i tot ha estat possible gràcies a si mateix.

​

10. Més responsable i acurat/da.

A excepció dels instruments més grans, cada estudiant utilitza el seu propi instrument, tant en l'estudi personal com en classe. Els instruments són delicats i per tant requereixen certa cura en la seva manipulació i manteniment; en altres paraules: un instrument necessita nens responsables i acurats.