Origen i història de la batucada

La paraula batucada es pot atribuir a una religió nascuda a Brasil derivada dels Iorubes, el “batuque”. El seu origen està en les cultures africanes on s'han donat sempre formacions de tambors per a festivitats religioses i populars.

La batucada, com a grup de percussió, és una forma d’expressió musical típica de Brasil que naix de persones que estan immerses en ambients on la música està a tot arreu com un servei als déus.

 

La llibertat d'aquesta forma d'agrupació ha permès la utilització d'instruments musicals més moderns, per així perfeccionar els sons i facilitar el tracte amb ells (reparació, afinació, comoditat). També ha permès la creació de molts estils originals i variacions dels mateixos, gràcies a que mantenint la seua estructura
bàsica es pot inventar i improvisar amb facilitat.

 

Es considera de vegades una derivació de la samba. En la nostra època, la batucada, ha tingut la seua florida a Brasil, on es formen batucadas amb més de 3000 percussionistes i ballarins, de manera que la batucada brasilera és el prototip del moviment de batucades que es veu a Europa.

La batucada ha experimentat una gran popularització ja que, malgrat les polirritmies característiques dels ritmes africans dels quals procedeixen, aprendre els fonaments és relativament senzill, i amb unes quantes sessions ja es pot començar a gaudir de l'energia que desprèn tocar en grup.

​

​

​

​

​