La teoria de les intel·ligències múltiples és un model de concepció de la ment proposat, en 1983, pel psicòleg nord-americà Howard Gardner, professor de la Universitat de Harvar. Segons el la intel·ligència no és un conjunt que agrupa diferents capacitats específiques, sinó que la la inteligència és com una xarxa de conjunts autònoms relacionats entre si.
Gardner va proposar que per al desenvolupament d'una vida, un necessita, o fa ús, de més d'un tipus d'intel·ligència. Així, Gardner no entra en contradicció amb la definició científica de la intel·ligència, com la «capacitat de solucionar problemes o elaborar béns valuosos».
Per a Gardner, la intel·ligència és un potencial biopsicològic de processament d'informació que es pot activar en un o més marcs culturals per solucionar problemes o crear productes que tinguin valor per a aquests marcs.